CICLE MIRADES DE DOCUMENTAL CREATIU: JOVES DOCUMENTALISTES ITALIANS

nou cicle MIRADES de documental creatiu estarà dedicat al nou documental italià. Contarem amb la presència dels directors, venuts directament des de Itàlia. Tots els tres films són estrenes a Espanya. Versions subtitulades al castellà. Les sessions són a les 20h a la Casa Elizalde (C/València 302). Entrada Gratuïta

4 de juny 2009

20h. Entrada Gratuïta

LA MINACCIA

Fitxa tècnica: Itàlia, 2007, color, 86 min.

Directors: Luca Bellino, Silvia Luzi ; Producció: Suttvuess; Productor: Federico Schiavi; Fotografia: Luca Bellino; Muntatge: Luca Bellino; Música: Piero Messina; Intèrprets: Hugo Chávez

Premis: Festival Internacional de Cine de Bogotà 2008. International Documentary Film Festival Jihlava 2008.

Hugo Chavez i la Revolució Bolivariana són l’amenaça més gran des dels temps de l’Unió Soviètica i del comunisme” Doctrine for Asymmetric War Against Venezuela, U.S. Army . 2006

Punt de partença d’un viatge sencer pel País que ha donat pas a l’Onada Vermella a l’América Llatina. Veneçuela és el somni d’una societat socialista naixent o només una altra mistificació de populisme i dictadura?

Un viatge amb el president Chavez cap a la reserva de petroli més gran del món, als estrats (sediments) del riu Orinoco, és el pretext per entrar en les vides dels veneçolans després de 9 anys de l’inici de la revolució bolivariana. Les missions governatives per combatre la fam i l’analfabetisme, la creació d’un sistema de sanitat pública i el desenvolupament d’una economia basada en el treball cooperatiu són algunes de les operacions que caracteritzen Chavez.

De l’altra banda hi ha la Veneçuela de les 60 morts violentes a la setmana, la dels hospitals col·lapsats, de la clausura del canal televisiu més vist, i las dels vells immigrants europeus en fuga, la de la llista negra dels opositors i l’omnipresent propaganda governativa.

Veneçuela en ruta cap el socialisme: Encara és possible en els nostres temps post- ideològics?

La Società Cooperativa Suttvuess està activa a Roma des del 2000. Es dedica a la recerca, producció i postproducció audiovisual. Nascuda com a societat de postproducció per cinema i televisió ha ampliat amb el temps la seva activitat incloent la producció de documentals històrics i de creació, i de publicitat comercial i social.

http://www.laminaccia.com//#

http://www.facebook.com/pages/LA-MINACCIA-THE-THREAT/60919513408id=40808735958

DAVID DI DONATELLO 2008 (italian oscar) – nomination best documentary

Special Mention International Reportage Award

Special Mention Salerno Intl Film Festival

One World Film Festival – Praha (Czech Rep.)

FIPA – Biarritz (France)

Festival de Cine de Oaxaca (Mexico)

INDIE 2008 - World Film Festival - Belo Horizonte (Brazil)

Latin American Film Festival (Utrecht, The Netherlands)

Voices Enviromental Film festival (Colombia)

Festival de Cine Latinoamericano de Cataluna (Spain)

Jihlava International Documentary Film Festival (Czech Rep.)

Las Americas intl Film Festival (Austin, U.S.A.)

Festival du Cinéma de Bruxelles (Belgium)

Festival de Cine de Bogotà (Colombia)

Mostari (Alicante , Spain)

International Documentary Encounters of Colombia

Turin Cinemambiente Film Festival

Neaples Film Festival

Muestra de Documentales de Cali, Colombia

Ischia Film Festival

Hai visto Mai? Siena Film Festival

Premio Libero Bizzarri

and others

11 de juny 2009

20h. Entrada Gratuïta

COME UN UOMO SULLA TERRA

Itàlia, 2008, color, 68 min.

Direcció: Andrea Segre, Dagmawi Yimer; Guió: Andrea Segre, Dagmawi Yimer, Riccardo Biadene: Fotografia: Andrea Segre: Muntatge: Luca Manes; Productor: Marco Carsetti, Alessandro Triulzi, Andrea Segre; Producció: Asinitas Onlus, ZaLab

Premis i Festivals: São Paulo International Film Festival: Special Screening.

Sinopsi:

Dag estudiava jurisprudència a Addis Abeba, a Etiopia. A causa de la forta repressió política que patia el seu país va decidir emigrar. Durant l’hivern del 2005 travessà per terra el desert entre Sudan i Líbia. A Líbia, però, es va veure immers en una sèrie de problemes lligats amb la violència de la policia de Líbia, responsable d’arrestos indiscriminats i deportacions deshumanes. Supervivent de la trampa líbia, Drag aconsegueix arribar a Itàlia per mar, a Roma, on comença a anar a l’escola d’italià Asinitas Onlus punt de trobada de molts immigrants africans que coordina Marco Carsetti i altres operadors i voluntaris. Dag, a més de l’italià, aprèn el llenguatge del vídeo documental. Amb aquests nous coneixements decideix recollir la memòria dels seus coetanis sobre el terrible viatge a través de Líbia, i provar de trencar l’incomprensible silenci sobre tot el que succeeix al país del Coronel Gadafi.

“Come un uomo sulla terra” és un viatge de dolor i dignitat, a través del qual Dagmawi Yimer aconsegueix donar veu a la memòria del patiment humà. Respecte la qual Itàlia i Europa tenen responsabilitats que no poden restar amagades durant molt més de temps. El documental s’insereix en un projecte d’Archivio delle Memorie Migranti que des del 2006 l’associació Asinitas Onlus , amb centres d’educació i ajut als emigrants (www.asinitas.net), està desenvolupant a Roma en col·laboració amb ZaLab (www.zalab.org) (grup d’autors especialitats en vídeo participatiu i documental social) i amb AAMOD – Archivio Audiovisivo Movimento Operaio e Democratico. Les activitats de la “escola d’italià” Asinitas Onlus són dutes endavant amb la subvenció de la fundació Lettera 27 i de Tavola Valdese. El film ha estat produït per Marco Carsetti i Alessandro Triulzi per Asinitas Onlus i per Andrea Segre per Zalab. S’agraeix la col·laboració en el projecte de Mauro Morbidelli.

Biografies dels autors:

Andrea Segre (1976)

Andrea Segre estudia i explica des de fa uns anys les migracions cap a l’Europa i les contradiccions del món desenvolupat: ha escrit i dirigit “Maghera Canale Nord” (2003) seleccionat a la 60 Mostra del Cinema di Venezia, “Che cosa Manca” (2006), produït per Eskimosa i RaiCinema, “La Mal’ombra” (2007- prod. JoleFilm) Premio Avanti! Al 35 Torino Film Festival i “A sud di Lampedusa” (2007- prod.CeSPI- SID) sobre les expulsions dels emigrants africans al desert del Teneré , del que “Come un uomo sulla terra” és en certa manera una continuació.

Dagmawi Yimer (1977)

Diplomat a l’escola anglesa d’Addis Abeba, va freqüentar, durant els primers anys, la Facultat de Jurisprudència, però poc després va decidir emigrar per motius polítics. Després de travessar Líbia va arribar a Lampedusa al juliol de 2006, on va obtenir protecció humanitària. Des del 2007 col·labora com a treballador social i com autor de vídeo amb l’escola d’italià d’Anitas. Ha realitzat un dels episodis del documental “Il deserto e il mare” i alguns curtmetratges de documentació de les activitats de l’escola.

Riccardo Biadene (1973)

Venecià, es va llicenciar en Filosofia a la universitat de Bologna. Després d’alguns anys d’activitat editorial i periodística, ha començat a treballar des de fa quatre anys en l’àmbit cinematogràfic. Després d’uns inicis en la producció, ha realitzat seguidament alguns backstage com a director i és autor de dos guions. Al 2007 va conduir conduir amb Andrea Segre un laboratori d’autonarració audiovisual per refugiats polítics i persones que demanen asil a prop de l’escola d’italià Asinitas, que els va portat a la realització del documental “Il deserto i el mare”

http://comeunuomosullaterra.blogspot.com/

http://www.facebook.com/group.php?g

PREMIOS Y FESTIVALES:

Premio David di Donatello - candidato finalista cinquina, sezione Documentari

Premio Casa Rossa Bellaria Film Festival - candidato finalista (verra assegnato in giugno)

Salina Doc Festival 2008 - Premio Tasca D'Almerita; Premio Brasile; Premio Porsche Pubblico Salina

Mostra Internazionale Cinema di Sao Paolo - evento speciale

Festival del Cinema Africano di Verona - menzione speciale sezione documentari

Festival Cinemafrica di Stoccolma - selezione ufficiale

"Per il Cinema Italiano" - menzione speciale giuria Premio Vittorio De Seta

Premio Don Luigi Di Liegro

Stati Generali del Documentario di Palermo- sezione The Best of Fest

Premio Provincia di Roma - Provincia Solidale 2008

Visioni Italiane - Menzione Speciale Visioni Doc (Bologna)

London International Documentary Festival - in concorso

Fespaco - Festival Internaz. di Ouagadougou (Burkina Faso) - sez. Panorama

Festival Internazionale del Doc d'Abruzzo - sezione VISTI DA VICINO

Festival Batik - Perugia

18 de juny 2009

20h. Entrada Gratuïta

L'ORA D'AMORE

Fitxa tècnica: Itàlia, 2008, color, 52 min.

Directors: Andrea Appetito, Christian Carmosino; Argument: Andrea Appetito; Producció: Andrea Appetito, Christian Carmosino, Dipartimento Comunicazione e Spettacolo Università degli Studi Roma Tre.; Fotografia: Piero Basso, Ferran Paredes Rubio; Muntatge: Beppe Leonetti, Fabrizio Mambro; Edició So: Alberto Padoan; So: Mauro, Deborah i Gaia Cerci, Fatima Osmanovič, Laura Fagiani, Carolina Carvallo Martínez, Angelo Verdoni.

Sinopsis:

“L’ora d’amore” és un film sobre la clausura, sobre les barreres profundes que fan impossible la relació amorosa.

Per explicar això hem escollit un lloc on les barreres es fan visibles i insalvables. Allà on l’amor sembla impossible: la presó.

La separació, la solitud, la institucionalització de la vida fa augmentar la por, la inseguretat, la necessitat, la dependència, l’esperança, el xantatge, l’espera és converteix en una llarga galeria de barreres que redueixen i, en definitiva, tanquen l’horitzó d’una relació d’amor.

Biografia directors:

Andrea Appetito

Andrea Appetito neix a Roma el 1971. És professor de filosofia i història a un institut de Treviso. Publica el llibre “Cluster Bomb” pe Altrastampa Edizioni (2001). Al 2002 realitza en el centre històric de Bogotà, amb Pablo Acosta Lemus i Valentina Ariza Moreno, la performance El juego de la boda. Al 2003 participa amb les seves històries en la performance “tadatat” al claustre del Primo Municipio a Roma, per la inauguració dels Studiaperti e Artisti Associati. Al 2005 realitza ¿Quién es Pilar?, curtmetratge d’un relat seu. El film va ser seleccionat en 30 festivals internacional i rebé nombrosos premis tant en Itàlia com a l’estranger. Al 2006 participa amb un relat propi en l’antologia Allupa Allupa per Derive Approdi; un altre relat, publicat també el 2007 sobre el diari Il manifesto. Aquest mateix any escriu “L’eredità”, que es converteix, en col·laboració amb Giancarlo Savino, en un text per al teatre. Posat en escena a Rio de Janeiro per la directora Virginia Corsini resta encara en cartell amb més de vuitanta representacions.

Christian Carmosino

Christian Carmosino va nàixer a Ventimiglia el 1972. Llicenciat en lletres per La universitat de Roma Tre , amb una tesi sobre el curtmetratge i els films en episodis, des d’ a prop de 15 anys organitza esdeveniments cinematogràfics a Itàlia i a l’estranger. Ha treballat com a seleccionador de films al Festival Internazionale del Cortometraggio di Siena, La Citadella del Corto, el Festival InCurt (Espanya), entre d’altres. És director de documentals i curtmetratges que han obtingut nombrosos reconeixements nacionals i internacionals. Ha treballat al Centro Sperimentale di Cinematografia – Cineteca Nazionale i actualment és responsable tècnic del Laboratorio Audiovisivi dell’Università di Roma Tre. És professor de direcció i guió, i va fundar al 2005, amb l’ajut del Comune di Roma, OFFICINE, un lloc de creació i visionat de cinema i d’altres arts.

about the movie:

“Un documentario breve ma intenso. L'amore ai tempi della galera con le sue dolcezze e le sue sofferenze, visto da una madre, una moglie, un trans. Il documentario italiano è una galassia di gioielli invisibili. E l'opera di Carmosino e Appetito è uno di questi”

“A brief but intense documentary. Love in prison with its sweetness and suffering, seen by a mother, a wife, a transvestite. Documentary filmmaking in Italy is a galaxy of invisible jewels. The work of Carmosino and Appetito is one of these ”

Boris Sollazzo, Il Sole 24 Ore

“Struggente, ma con il cuore tenuto a bada da un montaggio pieno di rigore”

“Harrowing, but with its heart kept at bay through rigorous cinematography ”
Cristiana Paternò, Cinecittà News

“...tre vividi racconti di detenuti comuni dalla vita così simile a quella di chi vive fuori, altrettanto imprigionati dalle convenzioni e dai problemi. Emerge tanto isolamento e bisogno d'affetto in quei ritratti tanto vicini alla fiction, figure vivaci e affettuose nell'accettazione di un tempo che si è fermato ed è scandito dalla burocrazia del carcere”

“...three vivid stories of common prisoners whose lives are so similar those who live outside and are likewise imprisoned by problems and societal conventions. Such isolation and neediness emerges from these potraits that are so close to fiction; the figures are lively and affectionate in their acceptance of a time that has come to a stop and advances only by the ticks of prison beaurocracy.”
Silvana Silvestri, Il Manifesto

“Ed è questo che i due cineasti fanno mirabilmente, il farci mettere piede in un mondo a parte, farcelo annusare e capire, mostrandoci con asciutta delicatezza dove vive,

anzi sopravvive una bella fetta della nostra società”

“This is what these two filmmakers do so admirably, they put our feet down in another world, so that we can smell it and understand it, showing us with dry delicacy the place where a good part of our society tries to live and survive ”

B.S., Liberazione

“...un preziosissimo documentario, che ci racconta tre storie esemplari

di altrettante coppie divise dalle barriere di una prigione”

Pierpaolo De Sanctis, SegnoCinema

“In un festival che abbonda di storie d’amore, un film che inizia con una domanda”

“In a Festival that abounds in love stories, here is a film that begins with a question”

Franco Montini, La Repubblica

“Difficile davvero pensare a qualcosa di più distante dal reportage televisivo di questo documentario scritto e girato in punta di piedi,

con una camera-stylo personalissima e delicata, che accompagna i personaggi
senza asfissiarli ma dandogli al contrario l’aria che necessitano”
Lorenzo Leone, CineClandestino

“Il film ha il merito di entrare in questo spazio privo di tempo

senza mai essere invasivo, ma tenendosi sempre a una giusta distanza”

“Andrea Appetito and Christian Carmosino's film has the merit of entering into this timeless place without ever being invasive, always keeping the right distance”

Simone Ghelli, Frame On Line

“Lucida e toccante riflessione sugli ostacoli di un sentimento
che non può esprimersi come vorrebbe”
“Lucid and touching reflection about the obstacles of a feeling that is unable to be expressed as desired ”
Luca Napolitano, Cinema Plus

“Documentario di anime spezzate più che lavoro a mero sfondo sociale, L’ora d’amore è un affondo in una realtà poco esplorata, quella dell’amore in carcere, che si rivela,
grazie alla delicatezza che contraddistingue lo sguardo dei due registi, proprio sotto i nostri occhi, ma che affonda le sue radici in luoghi che non possiamo vedere.
Daria Pomponio, Cinemavvenire

“La parola «carcerato» non riflette alcun aspetto dei personaggi, in quanto questa caratteristica è superflua nell’ambito della ricerca cinematografica di Appetito e Carmosino: ciò che denota i protagonisti è il loro essere amanti”
“The word «convict» does not reflect any aspect of the characters; this characteristic is superfluous to the context of Appetito and Carmosino's cinematographic research: it shows them only as lovers”
Livio Meo, Non solo cinema

http://www.myspace.com/loradamore

http://www.facebook.com/group.php?gid=40266227605&ref=ts